Armats de la Sang
Popularment coneguts com els “Armats de Reus”, els Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N. S. J. són un dels elements més antics i emblemàtics no tan sols de la nostra Setmana Santa si no de la pròpia ciutat de Reus.Processó del Silenci, 2010.
Des del principi aquesta formació ha estat vinculada i administrada per la Reial Congregació. Avui dia és la més antiga de les quatre seccions que conformen l’organigrama de la Reial Congregació de la Sang. La seva existència data de l’any 1705 sent per tant una institució tricentenària.
Amb el seu uniforme blanc i portant el penó dels Armats, el Capità Manaies encapçala i governa la cohort Romana. A la seva dreta el Caporal Corneta transmet les seves ordres a la formació. Rere d’ells quatre Caporals, amb capa blava, seguits de la resta d’Armats amb la capa Vermella, tots amb escut i llança. La punxa de la llança en forma d’Alabarda és un tret particular dels Armats de Reus, tant que la seva silueta ja els identifica. Tancant la processó, si s’escau, els tabalers.
Passió, 2013.
Estandart SPQR.
- Història dels Armats de la Sang de Reus.(+)
HISTÒRIA DELS Armats DE LA SANG DE REUS
Els Armats, són homes vestits a l’estil dels antics soldats romans que van acompanyar a Jesús a la Creu.
A la ciutat de Reus, l’any 1705 apareix, per primera vegada en processó, una cohort de soldats romans, coneguts popularment com els “Armats“, segons reflexa el text de l’acta corresponent al Llibre d’actes de la Sang de 1705 ( Acta 10, 3, 1705):
“…fouch proposat y advertit que per més lluiment de las ditas professons de la Setmana Santa fora bo lo anar dotse Armats y un capità darrera lo St. Sepulcre”, acordant-se”.
La seva indumentària original es desconeix, encara que es produïa deduir que no tenien res a veure a l’actual.
La formació dels Armats de la Sang des del principi ha estat vinculada i administrada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, antiquíssima institució de la nostra ciutat que té més de 450 anys d’història (1555). Avui dia és una de les quatre seccions i la més antiga que conformen l’organigrama de la Reial Congregació de la Sang.
Des dels seus orígens, els Armats de la Sang, així com se’ls coneix popularment, han tingut alts i baixos, han soferts variacions, i que han anat filtrant amb el temps. El seu compromís de superar adversitats i de mantenir amb dignitat les tradicions locals li han valgut tenir tot el reconeixement i suport dels reusencs en la seva dilatada trajectòria. Fins a l’any 1844, el nombre d’Armats no sobrepassà el de divuit. I amb el fi que poguessin desfilar quatre de fons, el 1845 s’acordà encarregar dos vestits més, essent vint el nombre que integraven la cohort (Llibre d’actes de la Sang: Acta 21, 4).
El 1861 es llogaren vestits a Barcelona per una nova formació (Llibre d’actes de la Sang: Acta 16, 3, 1861). I l’any següent va introduir-se una cohort infantil (Diario de Reus 18 abril 1862):
El 1889 el Capità Manaies desfila muntat a cavall (LLibre d’actes de la Sang: Acta 21, 4, 1889 i Heraldo de Reus 15 maig 1926). A l’inventari de 1891, trobem: “…1 trajo antic de Capità Manaia, 1 trajo nou de Capità Manaia (de 1877); 20 trajos comparsa i 9 trajos comparsa”. Però,segons l’inventari de 1933, l’entitat comptava amb 18 vestits de soldats romans i un vestit i un penó per al Capità.
Un fet llegendari i molt de casa nostra que va marcar la vida dels Armats i dels reusencs; succeí l’any 1876 en fer la “Cadena“, davant de la casa de l’alcalde Joan Grau i Companys, al carrer de la Presó, el Capità Manaies nomenat Pere Guinovart i Porta, morí sobtadament a causa d’un vessament cerebral. La gent que va veure com es desplomava va atribuí la seva mort a un suposat cop errat del pal del guió, damunt del dit gros del peu, en comptes de picar a terra. (Llibre d’actes de la Sang: Acta 20, 3, 1876).
Tots els esforços de darrers anys es perdé el 1936, amb motiu de la guerra.
Acabat el conflicte civil, fou precís de recomençar l’establiment dels Armats. Però caldria esperar, dons llavors havien moltes coses que reclamaven l’atenció preferent de la Congregació. De moment es llogaren vestits a una casa de Barcelona.
Armat amb vestit d'abans
de la guerra.
Essent Clavari l’any 1945 el sr. Pere Vidiella s’encarrega un projecte de confecció de vestits i armadures noves per Armats, però no serà fins l’any 1948, aquell any hi haurà vestits d’Armats de propietat. I finalment, es fa la història del fet de desfilar els 50 Armats ben equipats pels carrers de Reus (Llibre d’actes de la Sang: Acta 16, 3, 1948).
A l’inventari de la Reial Congregació de 1973, consta els 50 vestits romans amb les seves alabardes (llances). Cal recordar que als inventaris anteriors a 1948, la Cohort Romana no sobrepassà mai de 20 Armats; i que els inventaris dels segle XIX reflectia que els Armats duien sabres, o bé de fusta o de llautó……
Lamentablement durant la situació social dels darrers anys del franquisme i, sobretot, en els anys durs de la transició espanyola tot el relacionat amb la Setmana Santa reusenca entra en una espiral de decadència difícil de mantenir, i els Armats de la Sang quasi ben bé desapareixen, i la seva popularitat i el seu prestigi s’és borra en un tres i no res. Però, amb la recuperació de la Processó del Sant Enterrament l’any 1981, essent Clavari el Sr. Rodolfo Massó, i coincidint amb l’entrada de joves a la Junta de Govern en els clavariats successius; s’inicià un canvi radical i profund dins del tarannà dels Armats de la Sang, que avui dia, encara rep fruits d’aquell any.
Es reorganitza l’estructura de direcció i de comunicació de portes enfora de l’esquadra romana, es manté amb molta cura les escasses i deteriorades trentena d’armadures que existien, es reivindiquen de fer unes noves armadures; i s’edita anualment l’Opuscle dels Armats, lloc de reivindicació i veu de la formació.
Tot aquest esforç es veu premiat quan l’any 2007 s’aconsegueixen 30 noves vestimentes i armadures pels Armats de la Sang, i l’Excm. Ajuntament de Reus atorga la Menció Honorífica Municipal en motiu dels 300 anys d’Història de la seva primera aparició. Fet que tornen a consolidar el prestigi perdut.
Des de llavors la Cohort Romana ha rebut diferents reconeixements de les Confraries per la seva constància en els actes de la Setmana Santa de la capital del Baix Camp. Són un grup inquiet que cada any augmenta els seus components (actualment són 40 membres), i que s’esforça per disminuir les despeses que originen a les arques de la Reial Congregació. Ara lluiten per aconseguir les 20 vestimentes que falten per ser els 50 armadures noves i seguir amb la tradició dels anys de la segona meitat del segle XX.
- Llistat dels Armats Majors.(+)
ARMATS MAJORS
La figura de l’Armat Major neix a partir d’un reestructuració de la Junta Directiva dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus l’any 1999, essent Clavari el Sr. Josep R. Pallejà i Sedó. L’Armat Major és el president de la Junta dels Armats de la Sang, càrrec bianual que s’obté pel procediment d’anar ascendint un càrrec cada dos anys des del Decurió 3r (darrer vocal directiu).Un tret que el diferencia entre els companys de la Cohort Romana és que porta el Fuà d’ArmatMajor. Un mocador blanc de coll que es passa de l’Armat Major sortint a l’entrant el Divendres Sant immediatament següent a la presa de possessió.
Han estat Armats Majors:
Marià Gil i Guijas (1999-2000) |
Joan A. Puerto i Muñoz (2001-2002) |
Joan C. Vendrell i Sabater (2003-2004) |
Xavier Roca i Berrocal (2005-2008) |
Antoni Berrocal i Sancho (2009-2010) |
Xavier Montserrat i Bosch (2011-2012) |
Toni Sánchez i Ciudad (2013-2014) |
Juanlu González i Coto (2015 - 2016) |
Antonio Gallardo i Martínez (actualitat) |
- Llistat dels Capitans Manaies.(+)
CAPITANS MANAIES
Des de la seva data en que apareixen documentats per primera vegada els Armats a Reus (1705) i fins l’any 1829 no es té cap constància documental dels noms dels qui foren Capitans Manaies de la Cohort Romana dels Armats de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus.Han estat Capità Manaies :
Antoni Borràs (1829) |
Josep Balsells (1852) |
Pere Guinovart i Porta (1876) |
Ramon Olivé (1877-1897) |
Josep Pàmies i Fortuny (1898-1913) |
Penas (1914-1922) |
Josep Guinovart i Pallejà (1923-1962) |
Antoni Civit i Sentís (1963-1982) |
Josep Mª Pujol i Masip (1983) |
Miquel Celma i Roig (1984-1987) |
Antoni Casanovas i Martínez (1988-1990) |
Francesc J. Navais i Rull (1991-1998) |
Marià Gil i Guijas (1999-2003) |
Joan A. Puerto i Muñoz (2004) |
Gustau Martín i Witjant (2005-2006) |
Marià Gil i Guijas (des de 2007 fins actualitat) |
- Toc de Silenci.(+)
Divendres Sant - Exhibició matí, 2013.
Divendres Sant - Prendiment, 2011.
Dimarts Sant - Amargura, 2011.
Cinc Llagues, 2007. Centenari de les Tres Gràcies.
Trobada a l'Espluga de Francolí, 2013.