Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
Congregació de la Puríssima Sang de Reus.
Cliqueu per tancar.
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc.
premi aquí per ampliar aquesta informació. .
Si continua navegant accepta la utilització d'aquestes cookies.

2017
<< NOVEMBRE >>
DLDMDCDJDVDSDU
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
Ajuntament de Reus
Diputació de Tarragona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


BREU HISTÒRIA DE LA REIAL CONGREGACIÓ DE LA PURISSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST DE REUS.

Cercar les arrels de la Setmana Santa reusenca és francament impossible.

El segle XV, mentre distintes epidèmies de pesta delmaven Europa, l’anunci de la fi del món s’havia obert pas, i fins i tot futurs sants predicaven l’Apocalipsi. Grups de penitents i els coneguts “fraticelli” , recorrien els camins en processons que habitualment acabaven amb la mort d’algun penitent o amb l’atracament a mà armada d’algun caminant perdut.

El dominic Vicent Ferrer també recorria els pobles de la Corona d’Aragó i fundava la Confraria de la Sang per allà on passava, intentant, entre d’altres coses, que les penitències quedessin reduïdes als Dies Sants, evitant la proliferació de falsos i perillosos penitents. Si és cert hauríem de situar la fundació de la Sang, i l’inici de la Setmana Santa a Reus el 1410, any en què el Sant va visitar la vila reusenca. Però no hi ha cap document que ho acrediti, ans al contrari, el primer que parla de l’aleshores confraria o germandat data de 1555, segle i mig més tard de la visita del Sant , tot i que pel contingut del text, es dedueix que l’entitat ja estava consolidada.

Dos anys després encarreguen a l’escultor Perris Austrí, un Sant Crist, que va ser col•locat a l’altar que tenien a l’església de Sant Pere. Quan es va construir una petita capella, el 1577, es va traslladar a la de la Puríssima Sang de la qual en són propietaris.

Els estatuts d’aquesta Germandat o Confraria assenyalaven que estaven constituïts per socórrer i emparar donzelles pobres, hostatjar els necessitats i acompanyar els enterraments. Això els va permetre tenir un fons que servia per a sortejar cada any entre les donzelles una quantitat que servia de dot, i per a tenir cura dels malalts de les distintes epidèmies que sovint es desencadenaven.

Naturalment també es realitzaven les processons de Dijous i Divendres Sant, la Funció de l’Agonia, després de la qual el Sant Crist, que tenia els braços movibles, era davallat i portat al coll, i a partir de 1668 en un sepulcre. També es té constància que es feia la Coronació del Senyor, des de l’any 1565, i que les campanes tocaven a Glòria.

La Confraria es va anar fent gran i aquella petita capella que es va construir el 1577, ja no reunia les condicions requerides. Però no va ser fins al segle XVIII en què el Temple es va ampliar i remodelar quedant acabat el 1736.

A partir de 1705, es té noticia de la cohort romana, els armats, que a finals del segle XIX, comptava també amb un grup infantil, i que ha esdevingut, amb el seu capità Manaies, un imprescindible motiu tradicional de la Setmana Santa.

Uns altres elements són dues armadures de combat del segle XVI que acompanyen el Sant Crist allà on va. La veu popular els ha identificat com el Bon i el Mal Lladre, tot i que anteriorment se’ls coneixia com els Sants Urions, interpretació de la paraula centurions.

Des del segle XVII, va ser costum treure el Sant Crist quan convenia, sobretot si convenia que plogués.

La majoria de passos, que sortien a la Processó del Sant Enterrament, van ser encarregats i pagats per la fins aleshores germandat, cedits a distints gremis que hi participaven. La germandat, gràcies a una butlla papal, es converteix en Congregació (1759).

L’any 1831, el rei Ferran VII li va concedir el títol de Reial que encara ostenta, dient-se des d’aleshores “Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist”.

Està documentat que el 1841 els membres de la “Sang” tenien una desagradable feina, la d’acompanyar els que anaven a executar públicament i fer-se càrrec de les despeses de l’enterrament i del funeral.


La vida de la Congregació ha tingut, al llarg dels segles, els seus alts i baixos, sobretot en l’època que els moviments polítics anaven en contra, però el cop més fort el va rebre el 22 de juliol de 1936, tres dies després de l’alçament, l’església va ser assaltada, profanada i cremada, juntament amb tot el que hi havia dintre, perdent-se els objectes i les imatges antigues, un tresor impossible de recuperar. Naturalment, la vida de la Congregació va quedar suspesa fins al final de la guerra, en què es va iniciar la reconstrucció del Temple i es van recuperar els actes de la Setmana Santa, que va tenir els seus millors moments en la dècada de 1950, encara que davallà fins gairebé desaparèixer en els anys setanta.

Però gràcies a la gent que va seguir creient en els actes dels Dies Sants, naturalment, amb la participació de la Reial Congregació, la Setmana Santa reusenca va tornar a reeixir i avui en dia està plenament consolidada, sent la segona tradició més antiga de Reus, només superada per la Festa Major.