LES INDULGÈNCIES
Quadre Constantino
La indulgència és la remissió davant Déu de la pena temporal pels pecats, ja perdonats quant a la culpa, que un fidel disposat i complint determinades condicions, aconsegueix per mediació de l'Església, la qual, com a administradora de la redempció, distribueix i aplica amb autoritat el tresor de les satisfaccions de Crist i dels Sants.
La indulgència pot ser parcial o plenària, segons alliberi de la pena temporal deguda pels pecats en part o totalment.
Per tant, la indulgència, a diferència del sagrament de la penitència o reconciliació, no perdona el pecat en si mateix, sinó que eximeix de les penes de caràcter temporal que d'una altra manera els fidels haurien de purgar, sigui durant la seva vida terrenal, sigui després de la mort al purgatori.
Entre les butlles concedides a la Reial Congregació, cal destacar la del Papa Gregori XIII, donada als confrares de la Puríssima Sang, el 13/4/1584, confirmada pel Breu del Papa Climent VIII l’any 1604 i confirmada altra cop pel Breu del Papa Paulus V l’any 1608, el Breu del Papa Pius XII de 1940, etc.
En quan a les indulgències, destaca la de l’Arquebisbe de Tarragona Joan de Montcada de 1617, les del Bisbe de Pittsbug, Miquel Domenech i Veciana (natural de Reus), de 1862, les del Bisbe de Tarragona de 1876, 1902, etc.
Indulgència 1968.
Essent així, acorden demanar reunió amb l’Arquebisbe de Tarragona, per tal de mostrar el conjunt de documents que acrediten aquestes indulgències i bules i alhora demanar la concessió de noves indulgències per les imatges actuals del Sant Crist i Crist jacent.
Aquesta reunió va tenir lloc el 16 d’agost de 1968 i el Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Benjamin de Arriba i Castro concedeix a les actuals imatges que es veneren en el Temple de la Sang indulgència parcial a totes aquelles persones que devotament i en les degudes condicions, resin alguna pregària davant les imatges del Sant Crist i Crist jacent.
El text de la concessió de la indulgència és el següent:
“Desitjant fomentar la devoció secular professada pels confrares de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J., pels feligresos de la parròquia i per tots els reusencs en general, a les venerables imatges del Crucifix i del Crist jacent que es veneren a l’església de la nostra parròquia i Congregació, concedí indulgència parcial a tots els fidels que devotament i en les degudes condicions resin alguna oració davant les imatges esmentades, amb data 16 d’agost de 1968. Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Benjamin de Arriba i Castro.”
Val a dir que aquesta darrera indulgència concedida, s’avança en el temps a la reforma del sistema d’indulgències aprovada pel Vaticà el 29 d’octubre de 1968, en el sentit que ambdues ja coincideixen que la pregària ha de ser en les degudes condicions, extrem que vol dir que no es suficient la simple realització d’una pregària, sinó que cal fer-ho amb esperit d’amor i caritat de la conversió, fet essencial per a la remissió de les penes.