Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
Congregació de la Puríssima Sang de Reus.
Cliqueu per tancar.
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc.
premi aquí per ampliar aquesta informació. .
Si continua navegant accepta la utilització d'aquestes cookies.

2017
<< NOVEMBRE >>
DLDMDCDJDVDSDU
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
Ajuntament de Reus
Diputació de Tarragona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


LA POESIA DE LA SANG


El Sant Crist de la Sang, la Coronació i els diferents actes de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, han estat font d’inspiració de diferents poetes de les nostres contrades.

Poetes i escriptors il•lustres com Xavier Amorós, Antoni Correig, Pere Benavent, Rafael Vila, etc., han dedicat planes de tinta al record i devoció reusenca pel Sant Crist de la Sang, la Coronació del Senyor o les Tres Gràcies.

Vet aquí un petit recull d’aquest glossari poètic.

En el quart Centenari del Sant Crist de la Sang

Quatre-cents anys que sortiu a la llum
en un Divendres de dol i esperança,
i el vostre pit traspassat per la llança
la primavera us 1'ungeix de perfum.

Quatre-cents anys, i cada any ens és nou...
Entre les flames i el cant del "Vexil•la...",
pels carrers vells vostra Mort es perfila
tan grandiosa, que Reus se'n commou.

Quatre-cents anys que amb els braços estesos
-balança d'or - sosteniu els dos pesos
de nostra culpa i del càstig diví!

Quatre-cents anys que l'Amor ens espera, i en arribar l’oreneta primera,
sortiu a rebre'ns al mig del camí!

Antoni Correig

Tarda de Divendres Sant. Les Tres Gràcies

Silenci. Quatre segles de camí
s'aturen sota 1'arc immens de l'hora.
Les testes s'han rendit. Silenci ! Plora
sedec de llum eterna el pelegrí!

Si la reusenca veu és desplegada
per la rosa que s'obre en vostre flanc,
quatre segles d'amor, Crist de la Sang,
vénen a Vós en fe perpetuada!


Josep Maria Arnavat i Vilaró.

AL CRIST DE LA SANG

CRIST de la Sang. Bandera
Alleujament diví de tantes creus !...

Crist de la Sang, espera
de pecadors esdevinguts hereus !

Crist de la Sang, drecera
d’esperançats esdevinguts romeus !

Crist de la Sang, preguera,
Batec del Cor de Reus !


Pere Benavent de Barberà.

CRIST DE LA SANG

La nit es va tornant universal,
còsmica i nua pel sublim miracle,
quan Vós passeu amb un esguard tan alt
que la dolor devé bell espectacle.

Els claus que han esquinçat l'immens abraç
claven la Fe, corpresa pel martiri,
i, pel prodigi de la vostra faç,
cada sanglot es converteix en lliri.

Encés per l'astre que us ha dut la mort,
un ble d'encís ens il•lumina el cor
i el pensament mussita un coriambre;

i mentre la ciutat, lassa, es recull,
Vós entreu per la porta de cada ull
i transformeu el món en vostra cambra.


Rafael Vila i Barnils

AL CRIST DE LA SANG EN EL DIVENDRES SANT

Quan Vós passeu, Senyor, tan decandit,
las en la fusta com un au vençuda,
comprenc profundament tot el sentit
de la vostra abraçada interrompuda,

Tresco tot l'any pels vellutats indrets
on el sol és amable i els veràs tendres,
però els camins, fidels a Vós, secrets,
em tornen al dolor d'aquest Divendres.

En ell us veig tan alt i tan humà,
tan àvid de la fe que ressuscita,
que pressento que el món i el mes enllà
s'acoblaran en la blavor infinita.


Xavier Amorós

AL SANT CRIST DE LA SANG

Prop teu la llum de l'alba m'aporta falta abséncía
de coses infinites amb motlluratges d'or,
de coses sensitives que exalten la presència
de Déu que en tu fulgura tot difonent creencia
i em dóna un gran conhort.

Faç dolorosa i trista, esgrogueïda i freda,
que llagrimeges penes amb titil•lar d'estel,
ves fent tremoladissos missatges d'aura i seda
perquè visibilitzin pel camp i la pineda
l'amor nascuda al cel.

I jo, content de viure pel goig de tes altures
on mai no arriben ombres propenses a fer el mal,
servo un caliu de calma madura d'olors pures
i un prevaler d'essències exemptes de tortures
i angunieig mortal.

Si jo als teus peus em postro no és sola perquè ets ma vida,
ans bé perquè et confio sentits defalliments
i m'amanyagues l’ànima tants cops empal•lidida
de por i de temença en tant que acovardida
s'aclofa en llanguiments.

Si jo als teus peus em postro perquè el cor meu em ruixes
de fe esperançadora nodrissa de repòs,
ho faig també pels somnis que nets de dols i bruixes
en enfilalls de roses enceses com maduixes
lliberen el meu cos.

No espero ni demano que em treguis planys i penes,
ni aturis l'equinocci que aixeca vents d'afrau;
sols vull que m'asseguris que dins les meves venes
en cloure's mes parpelles la majestat que trenes
hi vessarà la pau.

Quan jo als teus peus em postro no és pas per cap recança
ni menys perquè em perdonis recents o antics pecats,
sinó perquè m'elevis al so de ta veu mansa
que de tan dolça a i fàcil ensems que confiança
m'empelta claredats.

Mon esperit vol viure tothora a 1'ombra teva;
res no podrà importar-li saber que hi ha un Avern;
res no farà que es queixi ni que et supliqui treva,
car ell arreu exclama: "Senyor, la vida meva
glateix pel premi etern".

Ernest Casajuana

CORONACIÓ

Si l’home vil us coronà d’espines
que posaren robins en vostre front,
ara us voltegen un estol de nines,
la més bella florida d’aquest món.

Pasqual la vestidura i l’animeta
s’inclinen en desgreuge al vostre sí
per cenyir vostre font d’Anacoreta
altra corona que no us pot ferir.

Elles perfumaran nafres obertes
- oh visió dolorosa per l’infant ! –
Amortallant-vos tendres mans incertes
pel vostre Ressurreccit triomfant.

Isabel Rodés