SRES. I SRS. DE LA JUNTA DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT.
Els Senyors i Senyores de la Junta de la Mare de Déu de la Soledat, son una Secció de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, fundada l’any 1995, amb la missió de cuidar a la Mare de Déu i fomentar el culte i la devoció a la mateixa.
El mateix any de la fundació de la Secció, s’estrenà el nou altar de la Mare de Déu de la Soledat, lloc on es troba la imatge, la qual data de 1941 i és obra de l’escultor Joan Sotoca, fruit de la donació del senyor Bentosa a la Reial Congregació. És tracta d’una escultura que té les característiques d’una imatge de vestir, dur sumptuosos vestits negres i precioses corones d’argent.
En la mateixa Capella, es troba l’altar de Sant Antoni Abat sufragat pel Sr. Antoni Pedrol i Rius.
Des de la seva fundació i fins l’actualitat, la Secció dels Senyors i Senyores de la Junta de la Mare de Déu de la Soledat disposa de la seva pròpia Junta, patrocinada per la Junta de Govern de la Reial Congregació.
Els Senyors i Senyores de la Junta de la Mare de Déu de la Soledat vesteixen la mateixa indumentària processional pròpia dels Congregants de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, és a dir, vesta, cucurulla, cinturó, guants i sabates completament negres, guarnit amb un mocador blanc en la part esquerra del cinturó i un rosari a la part dreta del mateix.
Durant l’any, la Capella de la Mare de Déu de la Soledat es visitada per nombrosos devots que preguen, agraeixen favors, i també li fan ofrenes i donacions.
El Divendres Sant, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat es col•loca en el xassís del seu pas i acompanyada pels devots i pels membres de la seva Junta, participa en la processó del Sant Enterrament, junt amb les imatges del Sant Crist de la Sang i el Sant Crist jacent en el sepulcre.
Des de l’any 1996, el Dissabte Sant es celebra l’acte de Vetlla a la Mare de Déu de la Soledat precedit de l’ofrena de flors blanques en el transcurs del qual, s’ofereix el Cant de la Salve, de l’Stabat Mater i dels Goigs de la Mare de Déu de la Soledat, a càrrec de l’Escolania i la Capella del Sant Crist de la Sang.
Durant la resta del any, cada primer diumenge de mes, en acabar la missa del matí, es fa la pregària del Sant Rosari.
Que la Mare de Déu de la Soledat ens beneeixi i ens embolcalli amb el seu mantell per trobar el consol i l’ajuda que necessitem.
- Relació de presidents i presidentes de la secció.(+)
| JESUS MARIA PLANESAS | 1995-1998 |
| VICENÇ XAVIER JUST | 1998-2000 |
| ROSA BENET | 2000-2004 |
| RAMON LOZANO | 2004-2006 |
| EMILIA MINGUELL | 2006-2008 |
| FERMI RODRIGUEZ | 2008-2010 |
| MARIA DOLORS BLANCH | 2010-2012 |
| MISERICÒRDIA BIARNÉS | 2012-2014 |
| MARIA TERESA GARCÍA MARTÍNEZ | 2014-actualitat |
- Història de la Mare de Déu de la Soledat i la secció.(+)
La devoció a la Verge de la Soledat de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist és antiquíssima. Ja en els inventaris de 1630, 1672 i 1687 es troba reflectida aquesta imatge de la Mare de Déu sota l’advocació de la Soledat.
Des de llavors, té guardadors que en tot moment i amb gran esguard vetllen per Ella i per les dependencies que l’acullen.
Des del 12 de febrer de 1803, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat es guardava a l’antiga Ermita del Roser, a on l’any 1896 es celebrava el “Novenari a la Mare de Déu de la Soledat” i l’any 1913 la funció de “La corona dolorosa”, imatge de gran devoció entre els reusencs que oferien oli per la llàntia d’argent que cremava nit i dia.
Per Setmana Santa, la Mare de Déu de la Soledat era acompanyada pels solters i després fou coneguda com el “Misteri dels estudiants”, desfilant amb els estudiants fins l’any 1936 que desaparegué amb la destrucció de l’Ermita del Roser.
L’any 1941 el senyor Bentosa va fer donació a la Reial Congregació, d’una nova imatge de la Mare de Déu de la Soledat, obra de l’escultor Joan Sotoca.
Fins a la dècada dels vuitanta, aquesta imatge de la Mare de Déu de la Soledat es guardava a la Capella de l’Hospital de Sant Joan. A la bora mateixa del claustre del Hospital de Reus hi havia una capella on es celebrava l’Eucaristia, els dissabtes, diumenges i festes de precepte. Era oberta a la feligresia reusenca en general, i als pacients ingressats a l’hospital en particular. A quatre passes de la portalada principal de la capella, en un petit prestatge col•locat a la paret dreta, hi havia la Mare de Déu de la Soledat, discreta, però majestuosa a la vegada, amb faç serena i plena de dolor intern.
Aquesta imatge era custodiada per les Germanes de la Caritat del Hospital de Sant Joan de Reus.
Sor Segunda, la germana de la sala general d’homes de l’Hospital, era la seva principal guardadora. La gallega, una monja de cor immens, feia que aquella Verge, estigués sempre a punt. Així, quan algun membre de la Junta de Govern de la Sang l’anava a buscar, tan sols calia carregar-la al vehicle per apropar-la fins al Temple de la Plaça de la Sang, cosa que succeïa habitualment els dimarts o dimecres Sant. Sempre estava neta i polida, acompanyada per dues floretes blanques.
En arribar el Divendres Sant, als vols de les sis de la tarda, el pas que la portava en processó s’apropava fins al Temple de la Sang perquè un membre de la Junta, ajudat normalment per algun devot, col•loqués la imatge al seu lloc processional, rodejada de flors blanques i ciris encesos.
Una vegada a tornava a casa seva, la Verge era engalanada amb la seva corona, el seu punyal i el seu mocador -ben net i planxat- i prenia possessió del seu tron.
Amb la remodelació de la Capella del dit Hospital, la imatge de la Mare de Déu de la Soledat es va traslladar definitivament al Temple de la Sang. L’any 1995 s’estrenà el nou altar de la Mare de Déu de la Soledat.
El mateix any es va fundar la Secció dels Senyors i Senyores de la Junta de la Mare de Déu de la Soledat, essent el primer President, el Sr. Josep Maria Planeses veritable impulsor i alma mater de la Secció durant molts anys.
Des de la fundació de la Secció, s’ha fet la medalla escapulari petita que està permanentment als peus de la Mare de Déu per la seva adoració, així com una altra medalla més gran que s’utilitza per l’adoració al acte de Vetlla del Dissabte Sant.
L’any 1999 va estrenar la corona i el punyal de plata, regal d’un devot de la Mare de Déu, rebent-se també en altres anys, diferents donatius com un cor de plata, unes agulles amb ametistes i una medalla d’or de la pròpia Verge que també llueix cada Divendres Sant a la Processó del Sant Enterrament, dos nous vestits, mocadors i tovalloles per la creu, entre d’altres.