Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus
Congregació de la Puríssima Sang de Reus.
Cliqueu per tancar.
Aquest lloc utilitza cookies pròpies i de tercers per tal de millorar la navegació de l'usuari en aquest lloc.
premi aquí per ampliar aquesta informació. .
Si continua navegant accepta la utilització d'aquestes cookies.

2017
<< NOVEMBRE >>
DLDMDCDJDVDSDU
12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930
Ajuntament de Reus
Diputació de Tarragona
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya


Les Tres Gràcies


L’acte de les TRES GRÀCIES constitueix l’esdeveniment més emblemàtic de la Setmana Santa reusenca, fins al punt que ha estat declarat l’any 2010, com “Element Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya, essent Clavari el Senyor Josep Altes.

Aquest reconeixement, inclou la processó del migdia del Divendres Sant, la Funció de l'Agonia o les Set Paraules, i la processó de les Tres Gràcies, totes organitzades per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.



- La processó de l’Agonia.(+)

Lloc de sortida: Plaça de la Sang davant del Temple.
Dia i hora: Divendres Sant a les 11.30’.
Lloc d’arribada: Prioral de Sant Pere a les 12.00’.

La processó de l’Agonia, coneguda també com la processó de les Dotze o del Migdia, acompanya el trasllat de la imatge del Sant Crist de la Sang. Surt a les 11.30 h del migdia des de l’església de la Sang i va fins a la Prioral de Sant Pere. Aquesta processó representa el Pas de la Via Dolorosa cap el Gólgota.

Minuts abans, de l’inici de la processó, els armats han començat a fer les seves evolucions a la plaça comandats pel Capità Manaia, on poc a poc hi van arribant els participants.

La processó transcorre pels mateixos carrers tant a l'anada com a la tornada (en la processó de les Tres Gràcies). L’itinerari comença a la plaça de la Sang, i segueix pels carrers de l'Hospital i de Sant Pere Apòstol, raval de Robuster, Fossar Vell per acabar a la plaça de Sant Pere. Un recorregut ple de gent que espera el seu pas.

La processó és encapçalada pels Armats, acompanyada per nens i nenes vestits amb la vesta negra de la Sang i portant un ciri, a continuació dos congregants vestits amb vestes negres que porten dos fanals de ferro forjat i obren la desfilada dels congregants adults i confrares de les distintes confraries reusenques, tots ells amb el cap cobert per una cucurulla negra. Enmig de les dues fileres de congregants, se’n forma una altra de penitents, que antigament duien els improperis, i que actualment acostumen a desfilar descalços amb creus, ciris o rams de flors a les mans, amb els braços en creu o bé cadenes lligades als turmells. La imatge del Sant Crist és precedida per la bandera de la confraria de la Sang (de damasc negre amb l’escut brodat de les cinc nafres de la Sang) portada pel banderer i els dos cordoners, i l’Escolania i la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang. El Sant Crist, portat pels membres de la Junta de Govern de la Congregació, va acompanyat per dues persones conegudes popularment com el bon lladre i el mal lladre, vestides amb armadures de combat del segle XVI en compliment d'una penitència personal.

Un cop arribada la processó a la Prioral, amb el toc de silenci dels armats, la imatge del Sant Crist és col•locada a l’altar major i custodiada pels armats, que fan relleus en les guàrdies i també El bon lladre i el mal lladre que hi resten immòbils al darrera. Tot seguit comença la funció de l’Agonia o de les Set Paraules.

- La Funció de l'Agonia o de les Set Paraules.(+)

Lloc: Prioral de Sant Pere.
Dia i hora: Divendres Sant des de les 12.00’ fins a les 14.30’.

Un cop arribada la processó a la Prioral, amb el toc de silenci dels armats, la imatge del Sant Crist és col•locada a l’altar major i custodiada pels armats, que fan relleus en les guàrdies i també el bon lladre i el mal lladre que hi resten immòbils al darrera.

Tot seguit comença la funció de l’Agonia o de les Set Paraules, que dura unes dues hores aproximadament. Els sets rectors de les set parròquies de Reus prediquen sobre les "Set Paraules" que Jesucrist va pronunciar durant la seva lenta agonia a la creu.

La Capella de Cantors de la Sang fa interpretacions musicals, des del cor, entre cada glossa de les set paraules de Crist a la creu.

Un cop acabada la darrera “paraula”, cap a dos quarts de tres de la tarda, els caporals armats que en aquells moments fan la guàrdia d’honor a la imatge, així com els dos homes de ferro, posen la llança de cap per avall “a la funerala”, com a senyal de la mort de Crist.

Aquesta funció religiosa acaba amb el cant del “Miserere”, a càrrec dels cantors presents.

    · Relació de Predicadors de les Set Paraules.(+)
1939Itre. Dr. D. Salvador Rial. Vicari general de l’Arxediocesis Tarraconense.
1940Rv. P. Brossa, Missioner del I.C.M.
1941Rv. Doctor José Casañas Badia, Canònic.
1942Rv. P. Dr. Salvador Cabré, Catedràtic del Seminari Pontifici de Tarragona.
1943Rv. Francesc Segú.
1944Rv. Doctor Josep Llauradó.
1945Rv. P. Andrés de Palma de Mallorca, Caputxí
1946Rv. P. Jon Antoni Segarra, S. J.
1947Rv. P. Anton Maria Terré, S. J.
1948Rv. P. Josep Pujol.
1949Rv. P. Secundino Martínez, S. J.
1950Rv. P. Eduardo Gutiérrez. Provincial de los Sagrados Corazones
1951Rv. P. José Sola, S.J.
1952Rv. P. Carlos Abaitua, S. J. Director de la Casa dejercicios de Vitoria.
1953Rv. P. Mariano Catalán. C. M. F.
1954Rv. P. Nadal Coll, S.J.
1955Rv.- P. Basilio Bustillo, Salesià.
1956Rv. P. Guillermo Nadal.
1957Iltre. Dr. Francesc Tapies, Canonge de Tarragona.
1958Rv. P. Evencio Zubiri, Missioner Claretià.
1959Rv. P. Elias Vallcanera, C.M.F.
1960Rv. P. Saturnino Muruzábal, Escolapi de la Residencia de Saragossa.
1961Rv. P. Gabriel Ochoa, Jesuita (Mexicà)
1962Rv. P. Ramon Grau Campillo, Salesià
1963Rv. P. J. París, S. J. Director del Col•legi de S. Ignasi Sarrià.
1964Rv. P. Xavier Riba Iraeta. Titular de l’Església de Vimbodí.
1965Rv. P. Andreu Vilà. Companyia de Jesús.
1966Rv. P. Ramon Osés.
1967Molt iltre. Dr. Joan Corbella, Canonge del Cabildo Tarragoní.
1968Molt Iltre. Dr. Joan Ros, Canonge de Tarragona.
1969Rv. P. Josep Gil Ribas.
1970Rv. P. José Luís de Tudela, O.F.C. de la Residencia de Pamplona.
1971Rv. P. Francesc d’Asís Camps.
1972Rv. Javier Alert, Canonge magistral de la Catedral de Sevilla.
1973Rv. Alejandro Rey Stolle de Barcelona.
1974Rv. Xavier Riba.
1975Rv. Josep Maria Alimbau Argila.
1976Rv. Joaquin-Maria Martínez Roura, Delegat Episcopal de Mitjans de Comunicació Social Del Bisbat de Barcelona.
1977Rv. Enrique Casa Martín, Doctor en Dret Canònic.
1978Rv. Ignasi Segarra Bañeres, Doctor en Dret Canònic.
1979Rv. Félix Oliveras, Director del Col•legi Natzarè dels Pares de la Sagrada Família.
1980Rv. Josep Gil Ribas, Rector de la Parròquia de Sant Pau de Tarragona.
1981Rv. Josep Martí Aixalà, Vicari Episcopal.
1982Rv. P. Ramon Tresserra, Franciscà de la Residència de Barcelona.
1983Mns. Miquel Barberà, Secretari General del Arquebisbat de Tarragona.
1984Mns. Joan Aragonès i Llaveria, Vicari General de L’Arquebisbat de Tarragona
1985Rv. Manuel Vilar, C.M.F.
1986Rv. P. Pere Cardona. Caputxí.
1987Mns. Armand Puig.
1988Mn. Joan Magí i Farré
1989Mn.- Josep Gil Ribas.
1990Mn. Jaume Roig i Roig.
1991Mn. Ramon Prats i Pons.
1992Mn. Francesc Jiménez.
1993Mn. Bonaventura Pelegrí.
1994Mn. Joan A. Sedó i Perelló, de la Diocesis de Tarragona.
1995Mn. Josep Vila Rubies. Claretià.
1996Rv. P. Pere Codina i Mas, Claretià, Director de L’Editorial Claret. Sociòleg.
1997Rv. P. Màxim Muñoz, Claretià. Director en Teologia De Catalunya.
1998Rv. P. Pere Codinachs, Claretià. Llicenciat en Ciències Socials a Roma i en Ciències Morals a Madrid i Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya.
1999Mn. Rafael Serra, Professor de la Facultat de Catalunya i rector de Falset.
2000Rv. P. Josep Ricard Oller S. J. Llicenciat en Teologia i Periodisme.
2001Mn. Josep Lluís Arín i Roig, Vicari Episcopal de Tortosa, professor de Sagrada Escriptura i Director del Institut de Teologia de Tortosa.
2002Exm. Rdm. Dr. Joan Martí i Alanís, Arquebisbe de la Seu d’Urgell i Copríncep Episcopal del Principat de Andorra.
2003Mn. Norbert Miracle.
2004Mn. Manuel Fuentes Gassó, Llicenciat en Història de L’Església per la Universitat Gregoriana de Roma i director de l’Arxiu Històric Diocesà.
2005Rv. Mn. Josep Maria Banús i Banús, rector de Sant Salvador.
2006Monsenyor Josep Martí i Aixalà.
2007Mn. Josep Bofarull Veciana, Rector de Sant Joan de Valls i arxiprest de l’Alt Camp.
2008Mn. Josep Maria Gavaldà Ribot, Director del Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona.
2009Mn. Santiago Soro Roca, Delegat de Càritas Diocesana de Tarragona, Rector de Santa Maria de Salou, Llicenciat en Història.
2010Mn. Jordi Vila Borràs, Rector de Sant Esteve de Vila-Seca. Llicenciat en Ciències Químiques. Delegat D’Apostolat Seglar de l’Arxidiòcesi de Tarragona.
2011Mn. Jordi Figueras Jové, Vicari Episcopal de Tarragona i Rector de la Parròquia de Sant Joan de Tarragona.
2012Els 7 Rectors de l’Arxiprestat de Reus.
2013Els 7 Rectors de l’Arxiprestat de Reus.




- La Processó de les Tres Gràcies.(+)

Lloc de sortida: Prioral de Sant Pere.
Dia i hora: Divendres Sant a les 14.30’.
Lloc d’arribada: Plaça de la Sang davant del Temple a les 15.00’.

La processó de les Tres Gràcies és el retorn del Sant Crist altre cop al seu temple, amb més congregants i públic que en la Processó de l’Agonia. Segueix el mateix recorregut a l’inversa, i arriba a la plaça de la Sang que és plena de gom a gom. L’entrada de la processó a la plaça es fa en un fort silenci trencat sols pel tradicional Toc de Silenci del Caporal Corneta dels Armats a l’entrar el Sant Crist. L’arribada de la Processó a la Plaça de la Sang és a les tres de la tarda, coincidint amb l’hora de la mort de Jesucrist, clavat a la Creu.

L’acte de les Tres Gràcies esdevé el moment més esperat de la Setmana Santa reusenca, quan els reusencs i foranis omplen la plaça per demanar “les Tres Gràcies” davant la imatge del Sant Crist. A l’arribar la processó, sobre les 15 hores aproximadament, el Capità Manaies demana l'obertura del Temple (església de la Sang) copejant amb la seva llança la porta, dóna tres cops amb la part de baix del bastó del seu estendard. La porta és oberta per un ex-clavari i la processó de congregants, que havia restat momentàniament aturada, reprèn el seu curs cap a l’interior fins que la imatge, portada pel clavari, puja els esglaons de l’entrada. Acte seguit el Sant Crist es girat cap a tots els costats de la plaça, mirant endavant i a un costat i altre, de cara al poble per demanar-li el que hom anomena les Tres Gràcies. És creença que en aquest moment, si es demanen tres gràcies són concedides.

El silenci es manté fins que un espontani crida Visca Crist Rei!, contestat per la multitud que s’aplega a la plaça amb un Visca seguit d'un fort aplaudiment. Tot seguit, es cantat el “Crec en un Déu” entre tant el Clavari introdueix el Sant Crist dins del Temple, tot col•locant la imatge sobre una peanya, a l’altar major. Llavors els que han assistit a l‘acte passen a adorar-la.

De la part musical de la festa, cal destacar el Vexilla Regis, única composició musical que s'interpreta durant totes les processons locals de Divendres Sant en l'acompanyament del Sant Crist, al migdia i al vespre. És cantat pels nens i nenes de l'Escolania de la Sang, a dues veus, acompanyats per dues veus d'home i els músics de la Capella de Cantors, que toquen dues flautes, dues trompetes i un fagot. Aquesta composició del poeta Venanci Fortunat del segle el VI dC, va ser musicada, cap a finals del segle XIX, pel compositor local Victorí Agustí, músic major del Primer Regimiento Ligero de Nacionales, establert als quarters de Reus i també Mestre de Capella de la Prioral, director d’orquestra, fundador de l’entitat el Círcol, organista de Sant Pere i compositor. El Vexilla Regis es canta a Reus i a Roma, i per extensió, també a algun poble de la comarca, com Riudoms.

L’Acte de les Tres Gràcies, constitueix un acte popular i tradicional molt destacat a la ciutat, amb una càrrega emotiva que difícilment es pot descriure. Aquestes dues processons i l’Acte de les Tres Gràcies són, sens dubte, l'eix central de la Setmana Santa reusenca.

- Història de les Tres Gràcies.(+)

Els precedents de l’actual Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, organitzadora de les processons del Divendres Sant de Reus, els trobem documentats al 1555 amb la confraria de la Sang, i ja el 1557 consta que s’encarregà la realització de dues imatges: el Sant Crist a la Creu i Crist al Sepulcre. Ambdues imatges, sobretot la del sepulcre, gaudiren de molt de predicament i veneració a la ciutat.

En quant a les processons, l’obligació de fer el trasllat de la imatge del Sant Crist no existia en les primeres ordinacions de la confraria aprovades el 9 de juny de 1630. No és fins el 1784, en les ordinacions datades el 30 de març, que es fa esment a una processó, més o menys reglamentada, per al trasllat de la imatge. L'ordinació número 3 exposa: “Lo clavari tindrà la obligació de convidar la Rnt. Comunitat [de preveres de la Prioral] al últim dia de Carnestoltas, al eixir de Vespres, per acompañar lo Sant Christo per los Misereres, que•s deu colocar en lo altar major de la Parròquia lo primer dia de Quaresma, y estar allí fins lo Dimecres Sant, per retornació després del ofici Divinos ab compañía de la mateixa Rnt. Comunitat."

Les ordinacions del 1827, quant a l’origen d’aquest trasllat, ens expliquen que “Desde muy remotos tiempos el Crucifijo de la Congregación se traslada desde la iglesia de la Sangre al Altar mayor de la Parroquia, en donde permanece durante la Cuaresma (...).”

La processó del trasllat a la Prioral de la imatge del Sant Crist no tenia lloc, com avui, el mateix Divendres Sant, sinó “l’últim dia de Carnestoltas” o primer de Quaresma, essent retornada, a partir del 1784, el Dimecres Sant, perquè anteriorment restava a la Prioral fins al Divendres Sant per tal de realitzar la funció del “Davalament de la creu”. Són aquestes ordinacions del 1827 les que esmenten per primera vegada la celebració de les processons del migdia del Divendres Sant, tot descrivint “Después a medio día del viernes santo se acompaña en procesión el Crucifijo a la iglesia parroquial para la función de las tres horas, o sea de la agonía, en la que continuarán las formalidades que se han observado desde que fue establecida. Esta ceremonia se abrirá en la iglesia de la Sangre, sin alterar el curso más inmediato a la puerta principal de la parroquia, y este mismo seguirá al retornarse la sagrada Imagen.”

El fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang vers al poble sembla ser que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d'aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans 'entrar a l'església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor «les tres gràcies», tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar.

Sobre l'interès de la processó de les tres de la tarda del Divendres Sant i l'acte de "Les Tres Gràcies" a Reus, cal remarcar que, l'any 1994, el Centre de Promoció de la Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya va gravar-ne un vídeo per tal de cedir-lo a biblioteques i escoles, en base a ser un "acte únic a tot Catalunya".

El 2007 es va celebrar el centenari de l’Acte de les Tres Gràcies, i se’n va donar un ressò important; El Diari de Tarragona va regalar als seus lectors un DVD commemoratiu, i la Congregació de la Sang va posar a la venda un mocador de record del centenari.

Els poetes locals, sense distinció de temps ni d'ideologies, han lloat les "Tres Grácies" amb paraules que expresen el sentir dels creients en aquest moment tan vital i dens que té lloc a la plaga de la Sang. Antoni Correig, Xavier Amorós, Josep M. Arnavat o Pere Benavent, són alguns dels molts noms que podríem citar d'una extensa llista.

L’any 2010, la Generalitat de Catalunya va declarar “Les Tres Gràcies” com Element Festiu Patrimonial d'Interès Nacional.